dimarts, 17 de novembre del 2009

Teresa Moure

"Hay personas que repiten siempre, anticipándose a cualquier pregunta al respecto, que no les gustan las despedidas.
Desde luego que éstas son personas timoratas, contenidas, apesadumbradas, maltrechas de alma, que temen que se les escapen humedades por los ojos, temblores por los labios, angustias por el habla; que temen, dicho brevemente, que aquellos de los que se despiden les noten los efectos de la ausencia en el semblante y, para oscurecer sus sentimientos, hacen una despedida apresurada, que ni es despedida ni es nada, y cortan de raíz cualquier intentona de aproximar-se a ellas.
Herméticas, ésa es la palabra para definir a tales personas, aunque tanto nos la han metido por la nariz los vendedores de comidas rápidas, "Mire este recipiente hermético, conserva intacta las propiedades de la comida", que ahora mismo hasta nos parece cosa buena ser hermética, cuando todo el mundo sabe que lo bueno es oxidarse, intercambiar flujos con natura, airearse, dejar salir las miasmas propias, oliscar los olores ajenos, empaparse, gastarse con el uso, arrugarse y... vivir, vivir que son dos días."

Fragment adaptat de l'obra Hierba mora, 2005

dilluns, 19 d’octubre del 2009



T'estime T'estimo T'estim

dissabte, 12 de setembre del 2009

Maria-Mercè Marçal

El meu amor sense casa.

L'ombra del meu amor sense casa.

La bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.

Les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.

El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.

Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.

El meu amor que s'emmiralla en els ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Montserrat Abelló

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s'aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

L'esfera del temps

diumenge, 26 de juliol del 2009

Natalie Clifford Barney


No m'explico, m'obeeixo.


divendres, 24 de juliol del 2009

Los rostros de la vida

Nos extenuamos, nos devoramos, nos reanimamos y otra vez nos matamos, nos lamentamos y odiamos -pero nos atraemos todavía.
Émile Verhaeren

dimecres, 24 de juny del 2009

dilluns, 9 de març del 2009

dissabte, 7 de març del 2009

VUIT DE MARÇ

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol, 1979