V
La pell, els teus dits, un contorn.
Perdre's en el cim del teu cos,
desdibuixar-se en el descens de l'esquena,
fer-se escultura de Rodin:
un llaç, un respirar al compàs,
un sol, un 'devorar-se' amb tanta llum.
Les cames, el sexe, una carícia.
Menjar-se els llavis
quan la boca és un pou,
i empassar-se l'alè,
i ser més nosaltres
mentre es deformen les formes
i els límits són aigua.
La mà com una heura, l'orella, el calfred.
Buidar-se amb les presses
d'un ritme ancestral, desconegut,
i navegar entre el foc d'un infern excitant,
escalar el purgatori del teu coll
i llavors, només llavors, al paradís,
besar-nos la mirada.
dijous, 29 de maig del 2008
Poètiques del cos
Mireia Calafell
dimarts, 27 de maig del 2008
Versos de Gemma Gorga...
Aixeco la persiana perquè pugui entrar la llum
Enretiro la cortina perquè pugui entrar la llum
Tanco els ulls perquè pugui entrar la llum
També és record tot allò
que no vam arribar a viure, a veure, a dir-nos,
tot allò que se’ns va quedar adherit lleument
al cor, com una pestanya a punt de volar.
dimecres, 21 de maig del 2008
diumenge, 18 de maig del 2008
dijous, 1 de maig del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)