dimarts, 11 de març del 2008

Nit de divendres


Cançó de bres per a una princesa negra
(Lletra: Gabriel Janer Manila)

Dorm, dorm, petitona, dorm,
que en draps de fosca blava,
t’embolcalla la lluna negra, negra com tu.
La nit teixeix corrandes quan pensa en tu.
Te les canta, les canta la mare. Poniegu.
Quan el vent arribi naixeran als teus ulls,
plors de bambú.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

...i les nits que vindran...
Gràcies!

Caudellunes ha dit...

Jo ja estic preparada per fer el cànon.M'encaaaaaanta!

I els de 6è que es preparin que la cantaran a cànon, també!!

Un petó a l'anònima no tan anònima, al país meravellós i a la Gaia (meravellosa.

Petons, guapes!

Anònim ha dit...

Poniegu diu:
Ara sí que em convé aquesta cançó per anar a dormir... tota tendra i bonica com vosaltres!
(Demà que ja és avui, més!)

Poniegu ha dit...

Ja sé qui sóc!
Poniegu és la jove princesa segrestada pel vent del desert. Certament curiós, doncs Sara també vol dir princesa!
(Ja he fet part de la feina, no tots els dies es pot dir que es descobreix una identitat!)
Ara sí... bona nit!

País meravellós ha dit...

Ei, princeses totes, cadascuna amb el seu regne personal, el seu tresor particular, la seva riquesa d´ànima carnal i la seva pròpia bellesa: bosc, montanya, mar i desert i,en conjunt,una bonica serralada.